El Museo pone a disposición de instituciones, entidades u otros organismos que lo soliciten, diversas exposiciones temporales.
L’exposició pretén donar les claus per respondre els interrogants que suscita el fenomen de la bruixeria i també la repressió a la qual va estar sotmesa. La mostra ens durà de la història – la gènesi del fenomen, la cacera de bruixes i la seva fi – al folklore i l’etnografia – el record popular -. I es mourà essencialment entre dos àmbits territorials: Catalunya i el conjunt de l’Europa cristiana.
L’exposició fotogràfica itinerant Catalunya en guerra i en postguerra ofereix una selecció d’imatges que són un retrat excepcional fet des de primera línia i que mostren els canvis profunds experimentats per la societat catalana entre els convulsos anys revolucionaris de la guerra i la instauració del terrible nou ordre franquista.
Aquesta exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell, entitat que gestiona el préstec de la mostra. Per a reserves aquí
Després de més de quatre anys d’un conflicte bèl·lic que afectà tots el continents i que mobilitzà uns setanta milions de combatents, el dia 11 de novembre de 1918 – ara fa noranta anys -, finalitzava la Gran Guerra, la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Va tenir un abast planetari, i la magnitud de les seves conseqüències polítiques, socials i econòmiques encara avui condicionen el decurs de la geopolítica mundial.
L’any 1992 una ciutadana de Vipiteno (Bolzano) va trobar casualment una caixa amb més de 4000 fotografies que un soldat havia fet de la campanya feixista de les tropes italianes durant la guerra civil espanyola. El Museu d’Història de Catalunya presenta un centenar d'aquestes imatges fins ara inèdites i que destaquen per la seva bona conservació i el seu gran valor documental.
Es una selección de imágenes procedentes del campo de concentración de Mauthausen y que forman parte del fondo depositado en el Museo por la Associació Amical de Mauthausen.
El objectivo de esta exposición es dar a conocer el mundo concentracionario nazi, que vivieron los republicanos españoles exiliados después de la guerra.
Aquesta exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell, entitat que gestiona el préstec de la mostra. Per a reserves aquí.
S’han complert 25 anys d’ençà que el 18 de desembre de 1979 va es va publicar la llei orgànica que proclamava l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Una fita assolida després d’intenses mobilitzacions ciutadanes reivindicant les llibertats que la dictadura havia negat.
L’exposició és una invitació a recordar els anys de la Segona República i la Guerra Civil, en el marc de la commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la Segona República i del 70è. aniversari de l’acabament de la Guerra Civil. Reprodueix una significativa mostra de cartells de la rica col·lecció conservada a la Biblioteca del Pavelló de la República, que es nodreix de les aportacions de la Fundació Figueras i del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.
Aquesta exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell, entitat que gestiona el préstec de la mostra. Per a reserves aquí.
L’exposició proposa un recorregut històric a través dels retrats de creadors, artistes, pensadors, intel·lectuals i escriptors que van encapçalar la resistència cultural en l’època franquista, tant dels qui van viure la guerra i es van exiliar com dels qui es van quedar al país, i de les generacions de la postguerra.
Aquesta exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya, el Centre d'Estudis del Gaià i la Diputació de Tarragona, entitat que gestiona el préstec de la mostra. Per a reserves aquí.
El 13 de juliol es promulgava la reial ordre de declaració de monument nacional del monestir de Santes Creus, exactament cent anys després de la primera subhasta pública (9 d’abril de 1821) dels béns immobles del monestir. Sense cap mena de dubte, la declaració de monument nacional va significar per al monestir l’inici d’una política continuada de salvaguarda que ha arribat fins avui.