Al llarg dels segles IX, X i començament de l'XI, centenars de famílies pageses, procedents de les valls pirinenques, emprenen la colonització de les zones despoblades de la frontera dels comtats catalans. Els pagesos s’instal·len arreu, construeixen cabanes i llogarrets, artiguen boscos i llauren terres. El treball ingent té la seva recompensa: després de trenta anys esdevenen propietaris de les terres que han pogut conrear. Un país de camperols lliures, o aloers, comença a construir-se. Des de mitjan segle XI, però, la violència feudal posa fi a la petita propietat pagesa lliure.